Somnis i silenci de rius incerts,
quan amb l’aigua cerquen les hores
i els brancatges de les illes perdudes.
Crits a la buidor de la mar càlida
la nua llum, la nua nit, la nua soledat
si a l’illa de l’eterna calma
hi arriba la mort
embriagada de flors i ocells
alta i límpida i renovada.
domingo, 15 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
