domingo, 7 de febrero de 2010

LA BARCA

On són les cançons de la meva infantesa,
els amors blaus de música encesa?

On són els llavis de la meva estimada més desconeguda?

On és la barca que se m’emportava
als llacs de la tendresa?
On els bressols que m’acaronaren,
els dies plens de color
i la dansa lleu prop de la mar estesa.

On són els adéus mai no oblidats,
aquella mà tan enamorada,
i la veu en la foscor esvaïda?

lunes, 1 de febrero de 2010

UN SILENCI QUE NO CALLA

Hi ha un silenci de callada vesprada
que amanyaga els dits buits a la meva cambra.

Hi ha un silenci tan buit d’esperança
que amoixa la mort com la porta que es tanca.

Hi ha un silenci que revesteix els somnis
com un llac d’escuma blanca.

Hi ha un silenci cridaner que no calla.