On són les cançons de la meva infantesa,
els amors blaus de música encesa?
On són els llavis de la meva estimada més desconeguda?
On és la barca que se m’emportava
als llacs de la tendresa?
On els bressols que m’acaronaren,
els dies plens de color
i la dansa lleu prop de la mar estesa.
On són els adéus mai no oblidats,
aquella mà tan enamorada,
i la veu en la foscor esvaïda?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario