Dormen les bruixes sota els eucaliptus
que la nit encén.
Bressolen, incansables, els somnis
que demà seran absència.
Les urpes esmolades
preparen el festí dels corbs
i els ulls de fera empresonada
guaiten a ran de pell.
Un pelegrí cau perdut a la muntanya,
la seva veu es perd a l’espai de les cingleres
i mil abelles empresonen la carn esmorteïda.
Tornarem a fer estada a l’encanteri de les aus
i a la pluja, lluna o sol ponent
cal demanar-los un cel blau, una pausa,
que ens retorni la presència.
Cal pensar que tot i res són el mateix,
que si alguna cosa ens pertany
no és un do, és sols el préstec d’un déu absent
que juga amb globus de colors.