En l'aixecar-me
vaig intentar conservar el meu somni
que s'escorria silenciós
sense ànim de romandre.
Degotava la matinada, implacable,
i cada engruna de la seva fugida
m’arrabassava inexorable
tot el que vaig somiar.
Així els anys també han furtat
dia a dia
els projectes més estimats
ara, queden filagarses
enllumenades per un sol ancià
que no sap com defallir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No t'amoïnis. El més important és somiar, encara...
ResponderEliminarNo defalleixis. El poema és molt bonic. Algunes de les coses que m'escrius com a comentaris les hauries de "poemitzar" i publicar aquí. Valen la pena.
ResponderEliminarUna abraçada.