Somnis i silenci de rius incerts,
quan amb l’aigua cerquen les hores
i els brancatges de les illes perdudes.
Crits a la buidor de la mar càlida
la nua llum, la nua nit, la nua soledat
si a l’illa de l’eterna calma
hi arriba la mort
embriagada de flors i ocells
alta i límpida i renovada.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
És un bonic poema, però de derrota, Joan. La mort, embriagada de flors i ocells, no és una senyora que arriba... La portem a dintre, forma part del nostre bagatge, vivim amb ella. No estàs tan sol com et penses.
ResponderEliminarUna abraçada.