martes, 25 de mayo de 2010

LES MADUIXES

Des del cel cauen maduixes
però estem protegits per teulades i terrats.

Sols a la nit la lluna
s’esmuny per la finestra de la meva cambra.

Ahir, sense anar més lluny,
vaig veure passar un home
amb un maduixer que li eixia des del clatell.

Caminava feixuc
amb cara de no entendre res
mentre nous branquillons
li grimpaven per les orelles.

Ara, el sol d’estiu
ens enganya amb la seva innocència
i la mort es distreu
fent barquetes de paper.

2 comentarios:

  1. Mentre la mort es distregui i vagi fent... oi? Li donarem molt de paper, a veure si té collons de fer un parell o tres de transatlàntics, i després unes fragates de pirates turcs... i un creuer d'aquests on van els pixos pel Mediterrani. I qui dia passa any empeny, que diu aquell.
    Ara, el sol d’estiu
    ens enganya amb la seva innocència (el millor, segons jo, del poema).
    Una abraçada poètica.

    ResponderEliminar
  2. Veig que tornes a treballar i et comences a deixar de guanyar calés i totes a questes hòsties del món.
    Gràcies per tenir la meva foto aquí, fent nosa, emprenyant, sense mèrit i ocupant un lloc privilegiat (o... potser amb una mica de mèrit només -és que ja se'm va morir l'àvia-). Bé, en definitiva, gràcies per ser amic...
    Una abraçada.

    M.Paumarch (com m'agraden aquestes c i h finals i antigues del meu nom fals...! -o... real, qui sap...-)

    ResponderEliminar