Dormen les bruixes sota els eucaliptus
que la nit encén.
Bressolen, incansables, els somnis
que demà seran absència.
Les urpes esmolades
preparen el festí dels corbs
i els ulls de fera empresonada
guaiten a ran de pell.
Un pelegrí cau perdut a la muntanya,
la seva veu es perd a l’espai de les cingleres
i mil abelles empresonen la carn esmorteïda.
Tornarem a fer estada a l’encanteri de les aus
i a la pluja, lluna o sol ponent
cal demanar-los un cel blau, una pausa,
que ens retorni la presència.
Cal pensar que tot i res són el mateix,
que si alguna cosa ens pertany
no és un do, és sols el préstec d’un déu absent
que juga amb globus de colors.
Molt bé! Veig que sóc el primer de comentar (en aquest cas..., és clar) Ja era hora! El drac es va despertant i ens obsequia amablement.
ResponderEliminarUna abraçada.