En el mirall de les sorpreses
veig, de tant en tant,
ombres que s’amaguen i colors poc definits.
Si cluco els ulls i miro amb fermesa
el cor se’m fa petit:
hi ha adéus irretornables,
amics que s’esvaeixen,
moments trencats
i esclofies d’ou
d’un futur cada cop més curt.
Però hi ha mans de gegant
que l’estiren i l’eixamplen
i d’un rierol en fan un llac.
Entraré nu a les aigües
després de cremar antics presagis
i gaudiré del bes on l’aigua davalla
domingo, 30 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Síiiiiiiiii. I el llac té nimfees de colors varis. I una Nàiada que es deixa gronxar en un farbalà d'aquelles aigües pintades de turquesa.
ResponderEliminar