UNA PASSA

Pel camí
hi ha cantonades que ens deturen
on ens recolzem
protegits de la pluja.

Però la porta del darrera
segueix tancada amb pany i clau
i cap veu no ens demana..

La sorra i el fang
ens embruten les sabates
i a la casa del davant
unes cortinetes protegeixen les mirades.

El carrer esdevé un laberint
on s’allunya la muntanya
i cops de mall ensordidors
pugen per les orelles.

Avui, però, la nit és clara
i, de tots, tres o quatre estels
fan l’ullet
i s’apropen a les pestanyes.

Avui faré, doncs una passa, malgrat els corcs
i les mans que es tanquen.