UN BES A L’OMBRA

Cal convertir en feres l’esperança
per tragellar el viaró de l’avenir.

Cal deslligar el lligam que ens empresona
a les capses del record.

Cal estripar com llençols vells
els corbs deliris de la memòria

esbrinar entre les runes
sols un cop cada mil anys.

Cal llançar un bes a les ombres
per tal que siguin amics fidels.

Cal compondre miralls trencats
sense rancúnia,
fer rogall del crit espès
i trasmudar la queixa en serpentines.



Aleshores serà el blau el meu color
per pintar muntanyes esvaïdes

i el futur per curt que sigui
deixarà el camí de les palpentes.

Sols així em podré allotjar l’ànima
com el mar allotja l’aigua.