Cal convertir en feres l’esperança
per tragellar el viaró de l’avenir.
Cal deslligar el lligam que ens empresona
a les capses del record.
Cal estripar com llençols vells
els corbs deliris de la memòria
esbrinar entre les runes
sols un cop cada mil anys.
Cal llançar un bes a les ombres
per tal que siguin amics fidels.
Cal compondre miralls trencats
sense rancúnia,
fer rogall del crit espès
i trasmudar la queixa en serpentines.
Aleshores serà el blau el meu color
per pintar muntanyes esvaïdes
i el futur per curt que sigui
deixarà el camí de les palpentes.
Sols així em podré allotjar l’ànima
com el mar allotja l’aigua.
jueves, 10 de septiembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
"Cal llançar un bes a les ombres
ResponderEliminarper tal que siguin amics fidels".
Cert!
Gràcies per haver esborrat allò prescindible.
Una abraçada.