Puc pensar en color, els teus mil colors,
amor,
amb el teu color,
que va i ve com un vaixell romà
per la grega mar.
Puc ferir-me en el teu color,
amor,
que pinta asfalts i camins,
muntanyes i núvols llunyans
com l’estel d’un nen perdut.
Puc ofegar-me en el teu color,
amor,
i demanar la sang als meus amics
de l’altre costat del temps.
Però puc reviure, amor,
si véns vorejant platges sorrenques
i em mires tan sols una vegada,
per somiar en la vellesa,
que els colors, tu els portes tots.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Una nova llum, un nou color, de nou el català com a llengua de comunicació... Isabel
ResponderEliminarPuc creure que l'amor tapa el dol
ResponderEliminaramb el roig encès de la pell.
I que els dies de cada cabdell
es tenyiran de porpra, de blau i de verd
com el mar mateix.
és preciós,Joan!!
ResponderEliminar