Jo vaig més de pressa que el record feridor
Sols m’agafa i se’m queda
si em deturo un moment
en el llac dels peixos de colors.
O si a la nit
la foscor em pren pels cabells
i m’arriba a traïció.
Vull que el somni es pengi de matinada
en els dies venidors
i esborri com si fos aigua
els danys de la memòria.
Vull que la mirada
que perdura en la distància
esdevingui tendra
I si cal perdre la paraula
que la perdi
i em quedi el buit de la ferida
obert com una capsa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Haig d'insistir: Millor no perdre la paraula, però, sí, que la mirada sigui perdurable i tendra, doncs crec que és la forma única de obtenir un present i un futur de llum. Isabel
ResponderEliminarBé, veig que reprens el bon camí. Com diu la Isabel: no perdis la paraula. Truca'm.
ResponderEliminarUna abraçada.
... que lindo poema. Que belo sentir. Maravilhosa expressão de sentimentos!
ResponderEliminarBIA