Hi ha dies en què el temps fa salts de granota
i les hores son bassals en un camí mullat.
Altres, el temps és una serp
que llisca i s’escola entre els minuts
i els fa suaus com una seda.
En ocasions, és una fera
que mossega i esgarrapa
i els segons són queixalades en un bosc.
Hi ha setmanes que el rellotge resta deturat
i el cor batega lentament.
Però els anys passen com un coet
i les parpelles no es deturen.
Cal quedar-se algun moment
amagat a la butxaca
i fer llarg el bes més curt.
Cal fer estona d’aquells instants
on la teva mà m’acarona el cos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Segueix així. Recuperem un poeta...
ResponderEliminar...um poeta perante a sua fórmula original de encarar a arte de se expressar numa bela paleta de palavras!
ResponderEliminarAbraçada
BIA
...tinhas razão, os gritos da fada lusa, já soam desde as entranhas. Escutam-se aí?
ResponderEliminarBIA
Sí, el temps mai és lineal. Estic amb el Salva. Perfecte per aquest camí. Isabel.
ResponderEliminar