sábado, 30 de enero de 2010

EL BES ENTRE LES CANYES

El bes entre les canyes de clos silenci
com pluja tèbia als llavis assedegats.

El cos, transparent com l’aigua,
defallia a l’altra banda del camí,
abrusant paraules i moments.

Quan s’esvaí la difosa boira,
mai més vaig reveure
aquella dona de cristall.

Em va deixar les mans plenes de colors
i un perfum d’alfàbrega
que diuen que encanta i enamora.

1 comentario:

  1. Bo! Anem recobrant els vells i bells temps.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar