Una ballarina de paper
punteja entre les ombres de la cambra en silenci.
La foscor s’escola pel retall de la finestra,
mentre resto quiet esperant el somni.
Hi ha pàgines recordades
que fan filera caligràfiques i envellides
com serps en la ment penjades.
Unes mans invisibles m’acaronen els ulls,
cercant llàgrimes que no criden,
fins que la ballarina és queda immòbil
convertida en porcellana.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Finalment respires! La ballarina de paper et portarà la sort que et mereixes quan hi posis les comes degudes, però les mans invisibles mai no t'han deixat de banda... mai!
ResponderEliminarUna abraçada.