PROP DEL MAR, SEMPRE A PROP DE LA MAR
Avui sóc buit de més de mil paraules
com un arbre eixut perdut en la muntanya
o com la mar quan se li acosta la nit
i li canta baixet
melancòniques cançons de fada.
com una barca mal pintada
o una casa amb la paret escarbotada
avui sóc buit de més de mil paraules.
I em torno nen
per mirar de retrobar-me
Avui sóc pres
d’una mà que m’ofega l’ànima
I em torno xic
per fondre’m en la nostàlgia
en un temps que se m’acaba.
avui sóc buit de més de mil paraules
Foni-08
sábado, 9 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
És molt bonic, però també, una mica trist.
ResponderEliminar